Àrtic

… i el comportament dels ossos polars com a icona del canvi climàtic

En la línia del nostre compromís constant amb la sostenibilitat i la preocupació pel medi ambient, Vencafesa ha participat en un viatge d’expedició a l’Àrtic canadenc per estudiar la repercussió que té el canvi climàtic en el comportament dels ossos polars. Aquest viatge a una zona tan remota del planeta, la recerca d’un pas entre l’Atlàntic i el Pacífic del qual va costar la vida a tants exploradors, ha estat possible gràcies a la companyia Swan Hellenic i al seu vaixell SH Vega.

Expedicions fallides

Abans de la petita edat de gel que va assolar part de l’edat mitjana, els víkings, en les seves expedicions de caça i comerç amb els inuits que ja habitaven la regió, haurien navegat cap a l’oest partint dels seus assentaments a Groenlàndia. En aquella època, el nivell del mar a l’Àrtic era diferent del dels nostres dies. A causa del rebot postglacial, els nivells actuals de les terres costaneres han augmentat més de 20 metres en els segles transcorreguts des dels víkings. Ja en plena “època dels descobriments”, les rutes marítimes més propícies entre Europa i l’Extrem Orient havien de vorejar pel sud Amèrica o Àfrica, però totes dues estaven controlades durant el segle XVI per les armades d’Espanya i Portugal, respectivament.

L’expedició perduda de Franklin

L’anomenada “expedició perduda de Franklin” va ser un viatge fallit d’exploració britànica de l’Àrtic, dirigit pel capità sir John Franklin, que va sortir d’Anglaterra el 1845, ja en ple segle XIX. Franklin era un oficial de la Royal Navy que havia participat anteriorment en tres expedicions àrtiques, les dues últimes com a comandant en cap.

En iniciar la seva quarta i última expedició ja tenia 59 anys, i el seu objectiu era travessar l’últim tram del Pas del Nord-oest, encara inexplorat. Franklin i els 128 membres de la tripulació que van salpar a bord dels vaixells Erebus i Terror (trobats, respectivament, el 2014 i el 2016) van morir en quedar aquests atrapats en el gel de l’estret de Victòria, prop de l’illa del Rei Guillem, a l’Àrtic canadenc. Pressionat per l’esposa de Franklin i pels familiars dels altres desapareguts, l’Almirallat va iniciar el 1848 la recerca de l’“expedició perduda”, en la qual van participar fins a un total d’onze vaixells britànics i dos d’estatunidencs cap al 1850, incentivats per la recompensa oferta: 20.000 lliures esterlines.

Durant els 150 anys següents, altres expedicions, exploradors i científics han intentat reunir les peces del que va passar a partir d’aquest moment.

Als 59 anys, John Franklin va emprendre la seva última expedició per explorar el Pas del Nord-oest, però ell i els seus 128 homes van morir després de quedar atrapats en el gel de l’Àrtic. La seva desaparició va donar lloc a una gran operació de recerca internacional impulsada per l’Almirallat britànic.