Hi ha ciutats que s’entenen millor des dels seus caf\u00e8s que no pas des dels seus museus. El Caire n’\u00e9s una. La ciutat isl\u00e0mica m\u00e9s gran del planeta, amb tota la densitat hist\u00f2rica i humana que aix\u00f2 implica, ha constru\u00eft bona part de la seva vida intel\u00b7lectual, pol\u00edtica i social al voltant d’aquests espais. No com a decorat, sin\u00f3 com a escenari real on s’han pres decisions, s’han escrit novel\u00b7les, s’han forjat amistats i s’han debatut idees durant segles.<\/p>\n\n\n\n
Per a aquells que ens dediquem al m\u00f3n del caf\u00e8, el Caire representa una realitat fascinant: una cultura cafetera urbana amb m\u00e9s de quatre segles d’hist\u00f2ria documentada<\/strong>, on la tassa no \u00e9s un producte de consum, sin\u00f3 un vehicle de trobada. Una lli\u00e7\u00f3 del que el caf\u00e8 pot arribar a ser quan se li dona l’espai i el temps que mereix.<\/p>\n\n\n\n Van ser els turcs qui van introduir el caf\u00e8 a Egipte durant el segle XVI, i la seva implantaci\u00f3 va ser r\u00e0pida malgrat les retic\u00e8ncies inicials d’algunes autoritats religioses. Les xifres expliquen aquesta hist\u00f2ria millor que qualsevol argument: l’any 1650<\/strong> ja hi havia 650 establiments<\/strong> d’aquest tipus a la ciutat. Un segle m\u00e9s tard, la xifra s’havia duplicat fins als 1.300<\/strong>. Avui el Caire compta amb aproximadament 5.000 cafeteries<\/strong>, repartides entre grans hotels de luxe i locals a peu de carrer als barris m\u00e9s populars.<\/p>\n\n\n\n Cinc mil cafeteries en una sola ciutat. \u00c9s una xifra que convida a reflexionar sobre el paper que aquesta beguda ocupa en la vida quotidiana de cultures que la van adoptar molt abans que nosaltres i que l’han integrada d’una manera que va molt m\u00e9s enll\u00e0 del consum individual.<\/p>\n\n\n\n El m\u00e9s antic i c\u00e8lebre de tots aquests establiments \u00e9s el caf\u00e8 El Fishawy<\/strong>, situat al barri de Khan el Khalili<\/strong>, al cor del Caire Isl\u00e0mic. Porta obert de manera ininterrompuda des de fa segles i ha estat testimoni de les tert\u00falies d’intel\u00b7lectuals de la talla de Taha Hussein o Tawfiq El Hakim. Per\u00f2 la seva figura m\u00e9s emblem\u00e0tica \u00e9s, sens dubte, la de l’escriptor Naguib Mahfuz<\/strong>, Premi Nobel de Literatura l’any 1988.<\/p>\n\n\n\n Mahfuz i el seu cercle d’amics passaven tant de temps als caf\u00e8s del Caire que es van guanyar el sobrenom d’harafish<\/em>, que en \u00e0rab significa una cosa semblant a \u00abels qui no tenen casa\u00bb. No era un insult, sin\u00f3 el reconeixement que, per a ells, el caf\u00e8 era en molts sentits la seva veritable llar intel\u00b7lectual. Les experi\u00e8ncies viscudes en aquests locals, les hist\u00f2ries dels seus habituals, les trobades i les converses que hi tenien lloc van alimentar directament la seva obra liter\u00e0ria. Diversos caf\u00e8s del Caire apareixen esmentats a les seves novel\u00b7les i contes, entre els quals el caf\u00e8 Ahmed Abdallah<\/strong>, a Khan el Khalili, que cita expressament a la seva c\u00e8lebre trilogia Entre dos palaus<\/em>, El palau del desig<\/em> i La sucrera<\/em>.<\/p>\n\n\n\n Altres establiments tamb\u00e9 formen part del mapa literari i sentimental de l’escriptor: el caf\u00e8 Rish<\/strong>, al centre de la ciutat; l’Al de Jan Gaafar<\/strong>, prop de la pla\u00e7a Beit El Kadi, on anava amb la seva mare quan era petit; o el caf\u00e8 Orabi<\/strong>, a la pla\u00e7a d’Al Abbasiya, lloc habitual de trobada amb els seus amics.<\/p>\n\n\n\n El Caire \u00e9s molt m\u00e9s que els seus caf\u00e8s, \u00e9s clar. Tamb\u00e9 \u00e9s el Basar de Khan el Khalili<\/strong>, la Ciutadella de Salad\u00ed, les mesquites d’El-Hakim, Hasan i Mohamed Al\u00ed, els passejos en faluca pel Nil i, per descomptat, les tres pir\u00e0mides de Guiza, la contemplaci\u00f3 de les quals ofereix al viatger una d’aquelles experi\u00e8ncies dif\u00edcils de descriure amb paraules. Des de l’Antiguitat han estat considerades una de les set meravelles del m\u00f3n, i el pas del temps no ha canviat aquesta percepci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n El Museu Egipci conserva, entre milers de peces, el tresor de Tutankamon i la seva m\u00e0scara funer\u00e0ria d’or mass\u00eds: un objecte d’una bellesa tan precisa i carregada de significat que \u00e9s capa\u00e7 d’aturar fins i tot el visitant m\u00e9s apressat. Vida i mort, passat fara\u00f2nic i present isl\u00e0mic, desert i riu: el Caire \u00e9s una ciutat de contrastos tan absoluts que nom\u00e9s es pot comprendre vivint-la.<\/p>\n\n\n\n I enmig de tot aix\u00f2, sempre un caf\u00e8. Sempre alg\u00fa assegut davant d’una tassa, conversant, llegint o pensant. Tal com passa en aquesta ciutat des de fa quatre-cents anys.<\/p>\n\n\n\n Des de Vencafesa, aquesta hist\u00f2ria ens recorda una idea en qu\u00e8 creiem profundament: un caf\u00e8 ben servit crea comunitat. Ho fa als barris del Caire Isl\u00e0mic, i tamb\u00e9 a les oficines, els centres log\u00edstics i els espais de treball als quals donem servei cada dia a Catalunya. L’escenari canvia; la funci\u00f3 del caf\u00e8, no.<\/p>\n\n\n\n S’ha plantejat mai qu\u00e8 significa per al seu equip tenir acc\u00e9s a un bon caf\u00e8 en el moment que el necessita?<\/p>\n\n\n\n El convidem a con\u00e8ixer les nostres solucions de vending, dissenyades per crear aquest espai de pausa i trobada que tota empresa necessita, amb la qualitat i la fiabilitat que el seu equip es mereix.<\/p>\n\n\n\n Visiti’ns a vencafesa.com<\/a> o contacti amb nosaltres<\/a>.<\/p>\n\n\n\n Vencafesa \u2014 The Vending World<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Hi ha ciutats que s’entenen millor des dels seus caf\u00e8s que no pas des dels seus museus. El Caire n’\u00e9s una. La ciutat isl\u00e0mica m\u00e9s gran del planeta, amb tota la densitat hist\u00f2rica i humana que aix\u00f2 implica, ha constru\u00eft bona part de la seva vida intel\u00b7lectual, pol\u00edtica i social al voltant d’aquests espais. No […]<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":2615,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[55],"tags":[],"class_list":["post-2616","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-mon-del-cafe"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.vencafesa.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2616","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.vencafesa.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.vencafesa.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vencafesa.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vencafesa.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2616"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.vencafesa.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2616\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2643,"href":"https:\/\/www.vencafesa.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2616\/revisions\/2643"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vencafesa.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2615"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.vencafesa.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2616"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vencafesa.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2616"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.vencafesa.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2616"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}Quatre-cents anys d’hist\u00f2ria a cada tassa<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
El Fishawy i Naguib Mahfuz: quan el caf\u00e8 es converteix en literatura<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Una ciutat que batega entre pir\u00e0mides i caf\u00e8s<\/strong><\/h2>\n\n\n\n