El cafè de les Illes Marqueses: un tresor de la Polinèsia que gairebé ningú coneix
Quan pensem en els grans orígens del cafè, la nostra ment viatja gairebé de manera automàtica cap a Etiòpia, Colòmbia, el Brasil o Tanzània. Rarament ens aturem en un arxipèlag remot del Pacífic Sud, situat a 700 quilòmetres al sud de l’equador i a 1.800 quilòmetres al nord-oest de Tahití, on el cafè creix entre sòls volcànics, cocoters i una història humana tan intensa i apassionant com la de qualsevol gran civilització.
Les illes Marqueses són un d’aquells indrets que el món coneix més pels artistes que les van escollir per passar-hi els seus darrers dies que no pas pel que produeixen. I, tanmateix, la seva relació amb el cafè mereix una mirada pròpia: la d’un cultiu centenari que mai no va arribar a desenvolupar tot el seu potencial, suspès entre unes condicions climàtiques excepcionals i una realitat econòmica que sempre va empènyer en una altra direcció.
A Vencafesa ens apassiona entendre el cafè des de l’arrel. Per això, quan parlem de qualitat a la tassa, també parlem de geografia, de sòls, d’història i de les decisions humanes que determinen quins cafès arriben al món i quins es queden pel camí.
Un arxipèlag amb història pròpia
Les illes Marqueses deuen el seu nom a l’explorador espanyol Álvaro de Mendaña, que les va descobrir l’any 1595 i les va batejar en honor del virrei del Perú. Es divideixen en dos grups: el del nord, on hi ha Nuku Hiva —l’illa més gran de l’arxipèlag— juntament amb Ua Pou i Ua Huka; i el del sud, on l’illa principal és Hiva Oa. Les sis illes habitades sumen una població total d’uns 10.000 habitants, distribuïts en tan sols 1.274 quilòmetres quadrats d’origen volcànic.
La seva geografia és imponent i extrema: cims i altiplans que superen els 1.100 metres d’altitud, penya-segats que cauen directament sobre el mar, valls estretes i profundes plenes de vegetació. Un ecosistema marcat, sobretot, per l’enorme distància respecte de qualsevol massa continental, fet que ha dotat aquestes illes d’una cultura singular i difícil de comparar amb cap altra.
Van ser terres que van atreure alguns dels esperits més inquiets de la història cultural d’Occident. El pintor Paul Gauguin i el cantautor belga Jacques Brel hi van passar els darrers anys de la seva vida i descansen enterrats al cementiri d’Atuona, a Hiva Oa. Herman Melville, Robert Louis Stevenson, Jack London i l’investigador Thor Heyerdahl també van deixar testimoni escrit de la profunda impressió que aquestes illes els van causar.
Una tradició cafetera centenària, però fràgil
El cafè va arribar a la Polinèsia Francesa des de l’illa de la Reunió, a l’oceà Índic, i es cultiva en aquest territori d’ultramar —conegut popularment com Tahití i les seves illes— des de fa més d’un segle. Tanmateix, la seva història ha estat marcada per la fragilitat des del principi.
Fa una mica més de trenta anys, a l’illa d’Ua Pou, pertanyent a l’arxipèlag de les Marqueses, s’hi cultivaven les varietats aràbica i caturra. Un atac de rovell del cafè va acabar amb gairebé tota la producció i, tot i que encara sobreviuen alguns cafeters dispersos, el cultiu mai no es va recuperar del tot. Avui els cafeters creixen principalment en estat silvestre i la collita es fa de manera molt esporàdica, concentrada als vessants de la costa nord, a Puamau, i destinada bàsicament a l’autoconsum.
Les Australs: on el potencial cafeter és real
El veritable nucli productor de la Polinèsia Francesa no es troba a les Marqueses, sinó a l’arxipèlag de les illes Australs, on les condicions climàtiques ofereixen un entorn veritablement excepcional per al cultiu del cafè: una pluviometria de 1.990 mm anuals, una insolació de 2.350 hores, una humitat mitjana superior al 80%, una temperatura mitjana de 23,5 °C i sòls d’origen volcànic.
L’illa amb més potencial productiu és Rurutu, amb gairebé seixanta finques —cap de més de dues hectàrees— que produeixen en total unes quatre tones durant la collita dels mesos de juny i juliol. La segueix Rimatara, amb plantacions més extenses —entre cinc i sis hectàrees—, densitats de 3.300 cafeters per hectàrea de la varietat red caturra, cultivats a l’ombra dels cocoters; i Rapa, amb una producció de 2,5 tones obtingudes en 15 finques.
En les èpoques de màxima producció, el cafè de la Polinèsia era considerat un cafè de qualitat superior: de color verd homogeni, amb cos, una lleugera acidesa i un toc amarg herbaci amb un llarg final en boca. Tot i això, mai no va assolir la fama del cafè cultivat a Nova Caledònia o a l’illa de la Reunió, els altres dos territoris francesos del Pacífic i de l’Índic que sí que van aconseguir projecció internacional.
Per què un cafè tan bo continua sent tan desconegut
La resposta és tan senzilla com reveladora: la mà d’obra a la Polinèsia Francesa és cara, fet que encareix enormement la recol·lecció i la restringeix gairebé exclusivament a l’àmbit familiar. A això cal afegir que els habitants d’aquestes illes troben en el turisme —un dels sectors més rendibles i consolidats del Pacífic— una font d’ingressos molt superior a la que ofereix la producció cafetera, per excel·lents que siguin les seves condicions naturals.
El resultat és un cafè que existeix, que té caràcter i que creix en un entorn privilegiat, però que el món pràcticament no coneix. Un cafè que podria haver estat gran i que, per raons humanes i econòmiques perfectament comprensibles, ha quedat reservat a aquells que tenen la fortuna de visitar aquestes illes.
Aquesta història no és una raresa del Pacífic. És un recordatori que darrere de cada tassa hi ha decisions, geografies, economies i cultures que determinen quins sabors arriben fins a nosaltres i quins es perden pel camí. A Vencafesa ens prenem molt seriosament aquesta cadena, perquè oferir un bon cafè implica entendre tot allò que passa abans que els grans arribin a la màquina.
Li agradaria que la seva empresa oferís al seu equip cafès amb tanta història i personalitat com els que recorrem en aquestes pàgines?
El convidem a conèixer la nostra selecció de cafès i les nostres solucions de vending, pensades per a aquells que entenen que la qualitat a la tassa comença molt abans de prémer un botó.
Visiti’ns a vencafesa.com o contacti amb nosaltres.
Vencafesa — The Vending World