El sucre i el cafè: cinc mil anys d’història en una sola tassa

Hi ha combinacions que semblen haver existit sempre, com si la natura les hagués dissenyat l’una per a l’altra. El cafè i el sucre en són una. Tanmateix, darrere d’aquesta aparent naturalitat s’amaguen dues històries paral·leles de conquestes, rutes comercials, intercanvis culturals i decisions humanes que van trigar mil·lennis a confluir en el gest quotidià d’endolcir una tassa. Conèixer aquestes històries no canvia el sabor del cafè, però sí la manera d’apreciar-lo.

A Vencafesa creiem que entendre què hi ha darrere de cada producte que oferim forma part de la nostra responsabilitat. El cafè i els seus companys de tassa —el sucre, la llet o la xocolata— no són ingredients genèrics. Són el resultat d’una cadena llarga i fascinant que mereix ser explicada.

El sucre: de les canyes de l’Indus a les taules d’Europa

Les primeres referències documentades al sucre es remunten a gairebé 5.000 anys. Van ser els habitants de l’Índia els primers a apreciar les propietats de la canya de sucre, i des d’allà el seu cultiu es va estendre cap a la Xina i el Pròxim Orient al voltant de l’any 4.500 abans de Crist. Un recorregut lent però imparable que trigaria mil·lennis a arribar als confins occidentals del món conegut.

Cap a l’any 510 abans de Crist, el sucre va arribar a Pèrsia, on els soldats del llegendari rei Darios van quedar tan fascinats per les seves propietats que el van descriure amb una imatge que ha perdurat en la història: «aquella canya que dona mel sense necessitat d’abelles». La seva presència a l’Europa oriental arribaria al segle IV abans de Crist, arran de les conquestes d’Alexandre el Gran en la seva expansió des de Macedònia fins a Àsia. Van ser els grecs qui el van transmetre a l’Imperi Romà, que el va anomenar «sal de l’Índia» i el va considerar un producte d’un valor i una escassetat extraordinaris.

Els àrabs, les croades i l’expansió mediterrània

Si els habitants de l’Índia van ser els primers a conèixer el sucre i els grecs i romans els primers europeus a apreciar-lo, van ser els àrabs els qui es van encarregar d’estendre’n el cultiu i el consum arreu del món conegut. Al segle VII de la nostra era, el món musulmà va entrar en contacte amb el sucre en envair les regions del Tigris i l’Eufrates. Tan aficionats als sabors dolços com eren, no van trigar a integrar-lo plenament en la seva gastronomia i la seva cultura.

També van ser els àrabs els qui van introduir el sucre a la conca mediterrània, on els croats el van descobrir durant les seves incursions als territoris islàmics. L’esplendor del comerç venecià, genovès i pisà va fer la resta: el cultiu i el comerç del sucre es van estendre per les grans illes mediterrànies —Xipre, Creta i Sicília— abans d’arribar definitivament a la península Ibèrica durant els primers segles de l’edat mitjana.

A la península, el sucre es va introduir inicialment com una espècia més, utilitzada per aromatitzar els plats igual que la sal o el pebre. El seu salt definitiu cap a l’Atlàntic va ser conseqüència directa de les conquestes de Castella i Portugal en diversos enclavaments insulars, obrint el camí al que seria la gran expansió sucrera cap a Amèrica. Una història de sabor que és també, inevitablement, una història de poder.

El cafè moca: quan la història i la cuina convergeixen en una recepta

Tota aquesta història —el cafè que va viatjar des d’Etiòpia fins a la resta del món i el sucre que va trigar mil·lennis a arribar a Europa— conflueix de manera natural en receptes que combinen tots dos ingredients amb la senzillesa que només tenen les grans idees.

El cafè moca és una d’aquestes propostes que demostren que no cal complexitat per aconseguir un resultat memorable. Amb llet evaporada, aigua, cacau en pols, cafè soluble, sucre, vainilla i nata muntada, i en poc més de 20 minuts de preparació, el resultat és una beguda que es pot servir tant calenta com freda i que combina de manera harmoniosa els perfils aromàtics del cafè i la xocolata. Un petit caprici a l’abast de tothom que es pot preparar fàcilment a casa amb ingredients habituals.

La clau, com en qualsevol bona recepta, és als detalls: la temperatura adequada perquè la barreja escumi sense arribar a bullir, la incorporació delicada de la nata muntada o els encenalls de xocolata com a toc final. Petits gestos que transformen una preparació senzilla en una experiència especial.

El que uneix cinc mil anys d’història

El sucre va trigar gairebé cinc mil·lennis a recórrer el camí des de les canyes de l’Indus fins a les taules d’Europa. El cafè va necessitar segles per abandonar els vessants etíops i convertir-se en una de les begudes més consumides del món. Cap dels dos no ha arribat fins aquí per casualitat: ho han fet de la mà de conquestes, intercanvis, curiositat i decisions humanes que els han anat traslladant de cultura en cultura i de continent en continent.

Avui conviuen en milions de tasses cada matí, a oficines, llars, cafeteries i màquines de vending d’arreu del món. És un gest quotidià que amaga, sense que gairebé ningú hi pensi, una de les històries més llargues i complexes de la civilització humana. A Vencafesa pensem en aquesta història cada vegada que seleccionem els productes que posem a disposició dels nostres clients. Perquè darrere de cada tassa hi ha molt més del que sembla.

La seva empresa ofereix al seu equip alguna cosa més que una beguda calenta a primera hora del matí?

El convidem a conèixer la nostra selecció de productes i solucions de vending, pensades per a aquells que entenen que cada detall de l’experiència a la feina compta, des del primer cafè del dia fins a l’últim refresc de la tarda.

Visiti’ns a vencafesa.com o contacti amb nosaltres.

Vencafesa — The Vending World